Quant es cobra per una incapacitat permanent? Els 4 graus, explicats
Quina quantia correspon a cadascun dels 4 graus d'incapacitat permanent —parcial, total, absoluta i gran incapacitat—, l'exempció d'IRPF que marca la diferència entre ells, i per què l'informe d'un perit mèdic resulta decisiu perquè l'INSS reconegui la quantia que correspon.
Contingut
La incertesa econòmica després d'una incapacitat permanent
Després de patir una malaltia greu o un accident, la preocupació per la salut es barreja ràpidament amb la incertesa econòmica: com es mantenen els ingressos si les seqüeles no permeten continuar treballant com abans?
La Seguretat Social estableix un sistema de protecció per a aquestes situacions, però la prestació varia dràsticament segons el grau d'incapacitat permanent que es reconegui. Conèixer quina quantia correspon a cada grau és el primer pas per entendre què hi ha realment en joc en una reclamació.
Els 4 graus d'incapacitat permanent i les seves prestacions
L'INSS no concedeix una pensió basant-se únicament en la gravetat d'un diagnòstic, sinó en el grau de limitació funcional que aquest diagnòstic provoca en la feina. D'aquest grau depèn, també, la quantia econòmica reconeguda:
- Incapacitat Permanent Parcial: es reconeix quan les seqüeles redueixen almenys un 33% el rendiment habitual, però permeten continuar en el mateix lloc de treball. No genera pensió mensual: s'abona una indemnització única equivalent a 24 mensualitats de la base reguladora.
- Incapacitat Permanent Total (IPT): es concedeix quan no és possible realitzar les tasques fonamentals de la professió habitual, tot i que sí unes altres de diferents. La pensió ordinària equival al 55% de la base reguladora. A partir dels 55 anys, si a més hi ha dificultats reals per trobar una altra feina, es pot reconèixer la IPT Qualificada, que eleva la pensió al 75% —un 20% addicional incompatible amb continuar treballant—.
- Incapacitat Permanent Absoluta (IPA): es reconeix quan les seqüeles impedeixen realitzar qualsevol professió o ofici amb un mínim d'eficàcia i rendibilitat. La pensió ascendeix al 100% de la base reguladora.
- Gran Incapacitat: és el grau màxim de protecció, quan a més cal l'assistència d'una altra persona per als actes essencials de la vida diària. A la pensió corresponent (normalment el 100%) s'hi suma un complement econòmic específic, destinat a remunerar qui presta aquesta assistència.
L'exempció fiscal: una diferència que pocs coneixen
A més de la quantia, hi ha una diferència fiscal rellevant entre graus que no sempre es té en compte a l'hora de valorar l'impacte real d'una resolució de l'INSS.
Les pensions d'Incapacitat Permanent Absoluta i de Gran Incapacitat estan exemptes de tributar per IRPF en territori comú (amb particularitats al País Basc i Navarra), la qual cosa suposa un alleujament financer addicional considerable enfront de la pensió d'Incapacitat Permanent Total, que sí que tributa amb normalitat. Aquesta diferència fa que, entre un grau i un altre, la diferència en ingressos nets pugui ser encara més gran del que suggereix el mateix percentatge reconegut.
Per què el grau reconegut no sempre és el que correspon
L'INSS tendeix a ser restrictiu a l'hora de concedir els graus més alts, i és habitual que reconegui un grau inferior al que la situació clínica real justificaria. Això no passa perquè el diagnòstic es qüestioni, sinó perquè no sempre queda demostrat, amb el rigor medicolegal necessari, que les seqüeles són incompatibles amb les exigències del lloc de treball.
Per al pacient
Es tradueix l'historial clínic a un informe pericial que objectiva, mitjançant proves i barems, l'abast real de les limitacions funcionals: la base tècnica necessària perquè la resolució de l'INSS reflecteixi la quantia que realment correspon.
Per a l'advocat
S'aporta un Dictamen de Dany Corporal rigorós, l'eina tècnica indispensable per rebatre davant el jutge una resolució de l'INSS que reconegui un grau —i, per tant, una quantia— inferior al que correspon legalment.
L'INSS li ha reconegut un grau inferior al que correspon?
Assumir una resolució injusta de l'INSS pot implicar una pèrdua econòmica vitalícia. Si necessita avaluar la viabilitat mèdica de la seva reclamació, un estudi pericial preliminar permet determinar la millor estratègia per defensar la quantia que legalment li correspon.
Aquest article té caràcter informatiu i no substitueix una valoració mèdica o jurídica individual del seu cas.
Fonts
Especialitats relacionades