Consentiment informat: quan un defecte en la informació pot donar lloc a una reclamació
Què ha d'incloure el consentiment informat, quan ha de constar per escrit i en quins casos la seva absència o un defecte poden fonamentar una reclamació.
Abans d'una intervenció, la majoria dels pacients signen un document de consentiment informat. Sovint es fa amb pressa i sense llegir-lo del tot. Tanmateix, aquest document —i sobretot la informació que l'ha d'acompanyar— té un pes important quan després sorgeix una complicació i es planteja una reclamació.
Contingut
Què és el consentiment informat
La Llei 41/2002, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient, estableix que tota actuació en l'àmbit de la salut necessita el consentiment lliure i voluntari del pacient, un cop ha rebut la informació adequada i ha pogut valorar les opcions. A Catalunya, la Llei 21/2000 recull els mateixos drets.
El consentiment no és només una signatura: és el resultat d'un procés d'informació. El document escrit serveix per deixar constància d'aquest procés, però no el substitueix.
Quan ha de constar per escrit
Per regla general, el consentiment pot ser verbal. La llei exigeix que consti per escrit en:
- Intervencions quirúrgiques.
- Procediments diagnòstics i terapèutics invasius.
- Procediments que comporten riscos o inconvenients de notòria i previsible repercussió negativa sobre la salut del pacient.
El pacient pot revocar el seu consentiment per escrit en qualsevol moment.
Quina informació ha de rebre el pacient
Abans de signar, el pacient ha de rebre, com a mínim, informació sobre:
- Les conseqüències rellevants que la intervenció origina amb seguretat.
- Els riscos relacionats amb les seves circumstàncies personals o professionals.
- Els riscos probables en condicions normals, segons l'experiència i l'estat de la ciència, o directament relacionats amb el tipus d'intervenció.
- Les contraindicacions.
La informació ha de ser comprensible i s'ha de donar amb prou temps perquè el pacient pugui decidir. Conèixer les alternatives al tractament proposat també forma part d'una decisió informada.
Quan es pot actuar sense consentiment
La llei permet actuar sense consentiment en situacions concretes: quan hi ha un risc immediat i greu per a la integritat física o psíquica del pacient i no és possible obtenir-ne l'autorització, o quan hi ha un risc per a la salut pública.
Quan pot fonamentar una reclamació
Una complicació que estava descrita en el consentiment i que es va explicar al pacient no és, per si sola, una negligència: és un risc que s'ha materialitzat. La situació canvia si:
- No es va obtenir el consentiment quan era obligatori.
- El document era genèric i no recollia els riscos propis d'aquella intervenció o de les circumstàncies del pacient.
- El risc que es va produir era conegut i rellevant, i no se'n va informar.
- Es va signar sense marge real per decidir, per exemple minuts abans d'entrar al quiròfan en una intervenció programada.
En aquests casos, els tribunals han arribat a considerar que el defecte d'informació pot generar responsabilitat encara que la tècnica s'hagi fet correctament, perquè priva el pacient de la possibilitat de decidir. La valoració jurídica correspon a l'advocat i, en darrer terme, al jutge.
Què analitza el perit mèdic
L'informe pericial aporta la part mèdica d'aquesta valoració:
- Si el risc que es va produir és conegut en la literatura mèdica i amb quina freqüència apareix.
- Si el document signat era específic per a aquella intervenció i per a les circumstàncies del pacient.
- Si a la història clínica consta que es va informar verbalment i amb quina antelació.
- Si hi havia alternatives terapèutiques raonables.
- Si, un cop produïda la complicació, es va diagnosticar i tractar correctament.
Aquest darrer punt és important: el consentiment informat i la correcció de la tècnica són qüestions diferents, i l'informe ha d'analitzar-les totes dues. La relació entre l'actuació mèdica i el dany s'explica amb més detall a l'article sobre el nexe causal en la negligència mèdica.
Quina documentació convé reunir
- El document de consentiment informat signat.
- La història clínica completa del procés, incloses les notes de la consulta prèvia a la intervenció.
- Els informes posteriors que descriguin la complicació i la seva evolució.
En resum
El consentiment informat protegeix el dret del pacient a decidir amb informació suficient. Un document genèric o una informació insuficient poden tenir rellevància en una reclamació, però cada cas requereix una anàlisi mèdica individual.
Si té dubtes sobre la informació que va rebre abans d'una intervenció, pot sol·licitar una valoració a peritomedicomartos.es.
Aquest article té caràcter informatiu i no substitueix una valoració mèdica o jurídica individual del seu cas.
Fonts
Especialitats relacionades